adéu Marilu

Avui ens ha deixat una bona companya i amiga de sa feina. Dijous passat patí un atac de cor, i ja no n’ha sortit. Va ingressar l’hospital amb el 70% del cor mort, així que no ha estat cap sorpresa per a mi aquest desenllaç.
No va arribar a la jubilació; tan sols li faltaven quatre anys per deixar de fer feina i gaudir d’un mereit descans.
Sabeu aquelles persones que no heu tingut temps de conèixer en profunditat però que han tingut una vida de llibre d’aventures? Ido aquest es el cas de la “marilu” -malnom del que sóc responsable i que li vaig dedicar amb molt d’apreci i respecte.
Una persona que va viure la transició de debò; lluitant pels drets dels treballadors quant era una autèntica aventura; córrer davant els grissos per defensar una ideals, cremant carnets d’afiliats a sindicats el 23F por de les represàlies si tornaven a comandar els de la gorra i bigots amb ulleres fosques, Reclamant drets laborals a dins de la empresa on feia feina que era depenent del ministeri de defensa i davant el seu cap, un coronel de l’exèrcit. Així com sona, amb dos ovaris.
Tot això ho feia per combatre l’injustícia i per defensar els ideals de justícia. Així de simple.
Maig la vaig veure exaltada; davant una d’elles es callava i romiava el seu proper moviment amb tranquil·litat i havent-ho pensat.
Si hagués de definirla amb una sola paraula jo faria servir ‘consecuent’. Al menys així m’ho va pareixer a mi durant els torns que vam fer plegats.
Segurament es va guanyar l’enemistat de totes aquelles persones que volien imposar-se per la força sobre els seus empleats, però també l’amistat de totes aquelles persones a qui va ajudar i defensar.
Com he dit abans, trobo que em faltà temps per acabar de conèixer-la.
Segur que sigui on sigui ara, estarà al costat del dèbil, defensant l’indefens; ja me la imagino, aseguda al despatx del ‘jefe’ mentres encén un negre i pren un cafè.
Va per tu, Marilu.

Ansietat, maleïda companya

He estat una bona temporadad sense postejar res degut a que no m’he trobat d’ànim per escriure res degut a l’ansietat. Afortunadament ja torno a estar ”normal” – algú dirà que no hi estat mai, pero aixó ja es un altre cosa. Espero poder continuar poc a poc escrivint de manera una mica regular i ‘arreglar’ una mica aquest bloc, que el tinc una mica deixat.

Cry Havoc II: Merville – tornada a casa

Ja s’ha acabat sa partida i ja som a casa de nou. Ha estat una gran experiència. Només us puc dir que ha estat una gran partida, tant pel nivell dels jugadors d’un bàndol i de l’altre, una gran organització per part de sa gent de Airsoft Total. Només de pensar-hi s’em posa sa pell de gallina.

No us negaré que fou dur, molt dur, a pesar de gaudir d’un temps millor del esperat; el viatge desde Palma, el trasllat al camp i fer sa partida nocturna amb una devallada important de ses temperatures va fer d’aquesta una partida molt exigent.

El resultat fou el que menys importa de tot, els records no ténen preu.

Cry Havoc II: Operació Merville

Avui es el gran dia; amb els companys dels Smoked Jaguars ens em apuntat a jugar una macro partida a sa península organitzada per AirsoftTotal a terres Segovianes. Avui horabaixa anem a s’aeroport a agafar el vol que ens conduirà a Madrid i desde allà, en bus, fins el terreny de joc.

Es una partida de Airsoft basada en les operacions realitzades el 6 de juny de 1944 prèvies al desembarcament de Normandia, per tropes paracaigudistes britàniques del 9 Batallo Aerotransportat. Nosaltres prenem el paper de les forces aliades, i la gent que es reunirà al camp de joc seràn les forces alemanyes. Serem més de 100 jugadors – el nombre exacte només el sap l’organització; pot ser una gran partida.

Per el que sabem fins ara, sa nostra misió es destruir una posició artillera alemana a Merville que amenaça els vaixells que prendran part en el desembarcament de tropes a les platjes d’Omaha, Gold, Juno i Sword i establir la defensa dels flancs per cobrir l’avançament de les forçes aliades. Així mateix, haurem de prendre punts claus per l’exit de la invasió, com pòden ser ponts, nuus de comunicació i posicions estratègiques.

Estarem sols, de nit, escasos de munició i rodetjats per tropes superiors en nombre i coneixement del terreny. Es una feina dura, pero algú l’ha de fer. A que té bona pinta?

Pels interessats en el tema, us deixo aquí un enllaç a la pàgina oficial de la bateria de Merville

Adeu ONO

Finalment he fet la passa; m’ha costat un temps, pero a la fi he fet el que havía d’haver fet fa estona; enviar a porgar fum els d’ONO. M’he quedat més a gust… proveu-ho, després et quedes como nou.
Editat 23/07/09:
No acaba aquí l’aventura; els de ONO ara diuen que els dec el decodificador – 200€ – més una mensualitat enderrerida de 72€.
Els vaig reclamar la factura i cansat d’esperar a que enviasen el sobre per tornar el ”deco”, vaig portar-lo a la tenda física i el vaig baratar per un comprovant. A més a més, els vaig demanar si quedava res a deure.
- no res, tot esta al día.
Fins i tot em donàren les gràcies per haver confiat en ells.

Donc bé; ahir vaig rebre una carta amenaçant a veure si pensava pagar abans de 72 hores.
Com no contestan a cap mail que els he enviat explicant la situació, no quedarà mes remei que haver d’anar a consum per aclarir el tema d’un cop.
Per desgràcia no acabarà aquí la cosa.

37é aniversari…

Endevineu el que m’ha regalat per el meu aniversari ? una Nespresso!!

El que em faltava, una cafetera hi-tech amb manual d’intruccions i una guia per degustar els cafés.

Val a dir que té tota la pinta de tornar – si no ho és ja – una màquina per frikis; m’explico:

Et fas membre d’un club, el packaging es  collonut i a més a més , a Internet pots trobar com es pot hackear:

El Reno Renardo – Creci En Los Ochenta

En fins… com han canviat el temps!!!!

Com vaig vuire els Inicis d`Internet

Avui xerrava amb sa dona de com han canviat les coses des que va començar això anomenat Internet. Pareix que fou ahir …

Recordo com anava per aquell temps cercant informació a les revistes i pensant en accedir-hi de casa del pares – una alta de telèfon costava prop de 40.000 Ptes.

Tacita a tacita……

Ayer recibí el siguiente mensaje “Vodafone le recuerda que le avisamos del cargo de su factura por 0,17 €”. El problema es que yo no “recordaba” que me cobrasen 0,17 € por lo que llamo al servicio de atención de Vodafone y me informan que hasta ahora era gratuito pero a partir del mes de marzo este servicio se va a cobrar. Es curiosos el concepto de “recordar” que tiene vodafone. Como es obvio me di de baja en el servicio.

Post original a Unas cuantas inquietudes

Com aconseguir l’interfície del HP Mini a Ubuntu 8.10 — de a2h’s universe

Hp MiE

Com ja sabràs, HP ha tret una interfície per el seu Netbook que porta la idea del Easy Peasy, Ubuntu EEE, Ubuntu Remix i EEE Ubuntu una passa més enllà creant un aspecte elegant i atractiu per el seu SO basat en GNU/Linux.