Estic molt d´acord amb ses reflexions que sovint fás… i he de reconeixer que més sovint de lo que pensam ens quedam a sa superficie de lo que sa gent que tenim al voltant pot esser.
De lo que realment sent, de lo que el motiva, de lo que el provoca…. si parasim més atenció a lo que sa gent diu o pensa descobririem que estam envoltats de bona gent oculta davall una màscara de superfluitat que amaga tot un mon d´emocions i sentiments que, potser ens faria repensar sobre es futur de s´humanitat en que han de viure es nostres fills….

Lectura recomanda… Sebastià Serrano… es un lingüista català… “Els secrets de la felicitat”

” Empiecen por escuchar y cuando hablen cuiden tanto el contenido de lo que dicen como la forma, y que sean asertivos, nada de irse por las ramas. Que cuando piensen algo, lo digan sin rodeos.”

M´agradaria trobar una manera de que sa gent de sa feina( que és amb sa que convivim més temps) recapacitàs i pogués entendre s´importàcia de recuperar una relació sana entre companys que faria que ses hores de feina fossin més agradables i menys estresants… una quimera suposc….
Toquem de peus a terra… aniré a fer es llit…

una abraçada Toni… no canvïs