Avui ha estat un dia de bojos, a més a més d’haver de cuidar a sa parenta i sa nena – les dues amb febre – en tornar de cercar el nen, he rebut una telefonada de la Nacional… han trobat el cotxe!!!
Correr a cercar la denúncia de robatori i algú que em pogués acompanyar al descampat on l’han trobat; ràpid eh? que si no, et criden la grúa, te’l retiren i l’has de pagar – fotut i banyut, oiga.
Total, que he ”enroscat” els nens a sa meva cosina i el meu cunyat m’ha vingut a cercar per acompanyar-me a cercar el cotxe – gràcies un altre cop José si estas llegint aixó.
En arribar al lloc m’he trobat al menys una dotzena de Nacionals envoltant el cotxe, que per cert, no estava ni obert ni res… ¿? explicacions, abraçades i gràcies per tot.
Ja torno a esser un conductor més que fa voltes com una baldufa per trobar un lloc, tardant més en aparcar que en anar i tornar de la feina, a pagar assegurança, betzina, impost de matriulació, multes, grúes, O.R.A i tot el que sa majestat batle de Ciutat trobi que s’ha de pagar.
Estic pensant de debó a llevarme’l de sobre i mirar de trobar una ”amoto”; tinc una Harley ullada que… bé, aixó es una altra història
Moltes gràcies als membres de la Policía Municipal, a la Nacional i al meu cunyat. Us dec com a mínim un café.
Subscriu-te fent click
